Hola MC, 

Aquí estic, davant del teclat amb tantes coses que voldria explicar-te en un moment, que se m’infla la boca i no em surten les paraules. Però ara sé que això no és dolent ni bo, sé que jo m’expresso molt millor escrivint i sé que si ho escric em serà més fàcil i podré fer-me entendre millor. A mi em costa l’expressió oral i d’altres l’escrita. Així que,  el que era un problema per a mi, s’ha convertit en una virtut i gràcies justament a les teves paraules que diuen que t’he portat a aquell moment que mirava per la finestra al mig el desert. I per si això no fos suficient, ahir el Pere em va dir que s’havia llegit un escrit que vaig fer descrivint el viatge i que també a ell havia aconseguit transporta’l a aquell,  per mi tan important viatge al Desert  a l’any 1988.  

M’afalaga no saps com que et produeixi aquestes sensacions que descrius, principalment de connexió entre nosaltres. JO sé perfectament el canvi que has produït en la meva manera de veure les coses, les que m’envolten i m’influeixen i sobre tot a conèixer-me a mi mateixa, això és el que m’ha donat la força per prendre aquesta gran decisió, la de posar per davant de tot a la Montse. De vegades sento com un abisme davant meu i d’altres una energia corporal que si la ignorés em quedaria buida. 

He aconseguit sentir el meu cos i capaç de fer-li cas. Perquè si l’ignorés em passaria la vida buscant precisament allò... què no sabria ni que és. 

Xerrar amb tu i escoltar que tot el que m’embolica està només al meu cap, m’ha ajudat no saps com: ets com una aspiradora que em xucla les teranyines que no em deixen veure en la distància, com una escombra que neteja tot allò que ha d’anar a les escombraries.

Ara estic amb la súper il·lusió de tornar al Desert i amb la sensació que aquell viatge em va servir per moltes coses i que aquest altre per altres, però que segur, segur, sumaran.    

He aconseguit, amb tota la força que tu m’has donat, no només creure en mi, sinó, a més, saber-li transmetre al Pere la gran estimació que tinc per ell i, a la vegada, la que tinc per a mi, que es la que m’ha fet prendre aquesta decisió. Diu que m’admira! Imagina’t. Potser trobarem plegats la fórmula per ser feliços cadascú amb el que el fa feliç i passar junts aquells moments que justament ens fa feliços a tots dos estar junts. Perquè la química entre nosaltres existeix. 

No he parat de fer coses, i de no fer res, des de que vaig marxar de Sta. Oliva, però la sensació de llibertat, de què jo tinc la vareta màgica, m’acompanya en tot  moment, fins i tot en els que ploro com si no hi hagués un demà. 

Ahir vaig tornar a Sta. Oliva des de feia dies i hauries d'haver vist com va embogir la meva gossa, les dues per terra súper emocionades, enyorades, amb llepades i abraçades a dojo. Molt felices de veure’ns. Brutal! Una nova experiència que ja forma part de mi. 

M’estan passant moltes coses que es mereixen un Yupi!!!!! Gràcies! 

Un petó molt molt gran!!!!!